El meu nom és Samuel Carrillo Gambín graduat de la tercera promoció del Basque Culinary Center de San Sebastià. Sento una enorme passió per aquesta gastronomia que frega l’excel·lència tant pel producte com pel tracte que se li dóna.

Després de conèixer a l’Iván García Adelantado a la carrera i estar al tant del seu projecte & craft beer, em vaig decidir a viatjar a Andorra amb la finalitat de conèixer els productes que elabora actualment.

Després de conèixer la seva fàbrica i tastar tant la cervesa Rossa com la Torrada, ens vam disposar com a bons gastrònoms a trobar amb quins productes podríem realitzar un maridatge a l’alçada.

En primer lloc, m’agradaria parlar dels dos productes principals que vam considerar per realitzar el maridatge. El primer d’ells, d’acord amb la temporada que ens trobem, són les múrgoles. En segon lloc i no per això menys important, les txuletas premium de la carnisseria Guikar de Donostia, premiades en el concurs nacional de graella. Amb aquests dos grans productes a les nostres mans, la major de les nostres preocupacions era no maltractar tan valuosos productes.

MÚRGOLES A LA CREMA AMB FOIE

Per a les múrgoles ens vam decantar per una de les receptes més icòniques d’aquestes, múrgoles a la crema amb foie. Per començar vam preparar la ceba escalfant-la amb Pedro Ximenez (PX) i brandi durant una hora. Després d’això vam saltejar breument les múrgoles i vam incorporar la nata i la ceba escalfad

a. Després d’una altra hora i mitja a foc molt lent, vam daurar el foie fresc a la planxa, i amb el greix del mateix vam lligar la salsa de les múrgoles. Per rematar, vam escalfar un ou per acabar d’incorporar aquesta untuositat que tant representa al plat.

 

Pel que fa al maridatge vam provar el plat, tant amb la cervesa Rossa com amb la Torrada, i va haver-hi una clara guanyadora, la cervesa & Torrada. Va crear un maridatge perfecte, aportant neteja de boca a cada glop i donant-te la possibilitat de gaudir de nou de la següent cullerada de múrgoles. D’altra banda, cap dels dos sabors predominava sobre l’altre i amb això s’harmonitzaven a la perfecció. Ens va fascinar la lleugeresa que el maridatge amb la cervesa va aportar a un plat que normalment és tan pesat.

 

TXULETA DE GUIKAR A LA GRAELLA

 

D’altra banda teníem la gran txuleta de Guikar que es va preparar a la graella després del consegüent temperat. Com a guarnició vam disposar tant escarola fina amb una vinagreta clàssica, com unes patates fregides a l’estil belga en dues coccions.

Quant a maridatge es refereix, la txuleta es maridava tant amb la cervesa Rossa com amb la Torrada. Passo a explicar-me, ja que cadascuna donava uns matisos diferents. Amb la cervesa Rossa aconseguíem que la gran infiltració de greix que s’apreciava a la txuleta, es portés perfectament amb la lleu acidesa que la cervesa ens aportava, aconseguint amb això un maridatge molt agradable. No obstant això, amb la Torrada s’aconseguia un maridatge per afinitat entre els sabors de la crosta de la txuleta generada en la graella i els matisos que les maltes torrades aporten a la cervesa.

 

* * * * * *

Sense cap dubte l’experiència viscuda tant pel menjar com per la beguda van ser meravelloses. Productes d’una altíssima qualitat tractats d’una forma molt respectuosa i respecte al maridatge, què dir?. M’esperava cerveses artesanes complexes i em vaig trobar una cervesa que espanta per la facilitat amb la qual es beu. Esperem repetir l’experiència amb un maridatge totalment diferent.